Trolls i Hoygans

Com diu la dita popular: “mig mon es riu de l’altre mig”. Antigament, en un temps no massa llunyà, n’hi havia  prou de sortir al carrer i parlar per tal de comunicar-se, o bé, per fer “el xafarder” amb els veïns i ficar cullerada en el tema que fos. Actualment, aquesta pràctica es desenvolupa en altres dimensions: on line. Hi ha qui utilitza aquest mijà per comunicar-se i hi ha qui ho fa per fer la guitza. Els trolls i els hoygans són dos especimens, de l’últim grup, ben curiosos i diferents. El món és complert i seria molt monòton si tothom actués de la mateixa forma. Una mica de color a vegades va bé.

Entrem en matèria; un troll és un missatge que es deixa en un forum, bloc… intencionadament per provocar reaccions més o menys reaccionàries.

Els Hoygan o hoigan són persontges que deixen comentaris que sovint no venen a to, escriuen amb majúscules i fan força faltes d’ortografia. Aquesta pràctica es troba també en el món de les joguines. També existeix una normativa per a ser un bon HOYGAN.

Com molt bé em deia un professor d’història; “els fets es repetixen sempre al llarg de la història de la humanitat, el que canvia és el context”.

 

Podcast

L’aportació d’aquesta setmana és en format podcast, d’audio. Per elaborar-ne un és molt fàcil; es pot gravar amb un porgrama que es diu audacity, és free audio. Posteriorment es penja al gcast, cal registrar-se prèviament. També pots introduir-hi música, a la xarxa hi ha pàgines on pots descarregar-la legalment, com és el cas de  jamendo. Com a requisit demanen només que facis constar en nom de la cançó i del conjunt o grup que l’interpreta.

 Per fer la porva n’hem elaborat un que el trobareu aquí. El tema ja l’haureu escoltat, per si no ho heu fet, parlem d’una selecció de blocs relacionats amb Biblioteconomia i Documentació. Podeu consultar els blocs recomanats, aquí hi ha els enllaços: documentación, Jim Botó, Deakiallí, serendiBib.

Xarxes socials: linkedin

En aquest article parlarem de les xarxes socials. Aquestes són per ajuntar persones amb una mateixa afinitat, a nivell d’internet, amb la intenció d’arrivar a tot el món. Realment sembla difícil d’arribar tan lluny. Però, si comencem per les persones que coneixem directament amb les mateixes afinitats i les que aquestes coneixen i nosaltres ja no , la xarxa comença a creixer. I, es veu que quan arrives a sis contactes ja et coneixes amb tot el món. D’això, tant enrevessat, se’n diu la llei dels sis graus de separació.

El servei que ens dona linkedin és el de tenir el curriculum en línea. A part de penjar els teus mèrits i coneixements a la xarxa, també té una finalitat social; la de relacionar les persones. Es tracta que tinguis persones agregades al teu perfil i que tu estiguis agregat en altres perfils. Quantes més persones t’agregen, més et dones a conèixer, directe o indirectament. No saps mai a qui li pots interessar o per on et pot sortir una feina nova. Es podria dir que supleix les cartes de recomanació.

Amb aquest nou servei, de web social, internet et dona una vegada més la possibilitat d’obrir-te camí. Només cal registrar-te, seguint els passos bàsics; una direcció e-mail i una contrassenya. A banda d’omplir el teu perfil. I tot seguit afegir els contactes. Aquests els pots introduir directament o bé anar a la teva llista mailing personal. Un cop afegits, se’ls envia una comunicació per e-mail. Aquesta els informa que si volen acceptar formar part dels teus contactes. D’aquesta forma es va omplint la llista. Si als teus contactes els agrada l’idea, també ho faran. I així, fins arrivar a tot el món, com deia al començament de l’article.

Aquest servei és fàcil d’utilitzar. El que fan és classificar els curriculums per tipologies de feines, jobs. D’aquesta forma és fàcil contactar amb persones que tenen unes mateixes afinitats. També tenen un apartat per a les preguntes, answers, bé com ells diuen respostes. Aquestes poden ser de qualsevol àmbit. Estan classificades per grans àrees temàtiques com: administració, negocis, finances, lleis… Tu formules una pregunta i ja et respondran, la gent va responent fins que ja trobes que està resolt el teu dubte i llavors tanques la pregunta. Així s’obtenen preguntes obertes i preguntes tancades. Està prou bé aquest apartat, si les respostes que et donen no són suficient no tanques la pregunta i queda, naturalment, encara oberta. Ja s’enten millor que de l’apartat en diguin resposta. Com no podia faltar, també hi ha un apartat d’ús, per si no entens com va.

És una bona idea, costa una mica d’entendre que les teves dades personals, curriculum, tinguin la posssibiblitat d’arribar tan lluny. Peró és d’aixó del que es tracta. un dels inconvenients és que només cal que tingis un bon nivell d’anglès, segons quins detallets es perden.

Pàgina d’inici: igoogle

No tinc temps, la frase que habitualment solem dir més. Aquest problema col·lectiu es pot resoldre personalitzant la nostra pàgina d’inici de l’ordinador. Hi ha, per exemple, el servei que ens dona igoogle de forma fàcil; tant per registrar-te com per utlilitzar-lo. Si ja tens un conte amb google és molt fàcil ja que t’obre la possibilitat de fer servir tots els seus recursos amb el mateix nom i contrassenya. Resulta molt còmode tenir a primera vista, només engegant l’ordinador, el que t’interessa veure o saber; si tens mails nous, una agenda, el temps (per si cal agafar paraigues), els nostres hobbies, passatemps inclosos, les últimes noticies en… Aquestes últimes novetats venen capturades amb el sistema RRS.

Faciliten també que aquest recurs estigui en la nostra llengua. A més de personalitzar els continguts també es pot canviar la imatge on hi ha el títol de la pàgina, tant amb imatges predissenyades com amb imatges pròpies.

També t’ofereixen la possibilitat de crear tu mateix els gadgets, poder-los publicar, compartir-los i promoure’ls. es tracta de fer un recurs més social. i que les teves preferències poden ser les de molts altres usuaris. és una forma de compartir i contribuir a les noves webs socials. Amb el seguent video queda més explicat les pretacions d’aquest servei i adjunto també una imatge de com pot quedar una pàgina d’inici amb el servei igoogle.

<img src=”http://” alt=”igoogle” />

Agregadors

Els agregadors permeten visualitzar les novetats dels blocs escollits directament sense haver d’accedir al mateix bloc. Al moment que es publica un nou article et queda seleccionat al teu agregador de manera que quan hi accedeixes ja pots llegir totes les novetats dels blocs que realment t’interessen sense haver d’accedir-hi i comprovar tu mateix si hi ha novetats.
Aquests agregadors funcionen amb el sistema RSS ‘Really Simple Sindication’. Estan interpretats per un programa anomenat “Parser”, que és el que t’avisa de les novetats per correu e-mail o bé t’envien els nous continguts a la RSS. Tant funcionen per els escrits en general com per els comentaris dels articles o escrits.  Aquest sistema, per poder interpretar correctament la informació, els articles han de seguir sempre una mateixa estructura interna: títol, data, contingut. És per això que funcionen bàsicament en format bloc.

Farem la presentació de tres d’aquests recursos: Google Reader, Bloglines i Planetaki.

Començaré per l’últim, Planetaki; el seu format és molt simple. Com diuen ells mateixos és un bloc per a llegir els articles dels teus blocs seleccionats. No per ordenar-los o classificar-los. Simplement apareixen els articles per ordre de la data de publicació, sense cap mena de classificació. Ets tu mateix qui afegeix les URL que vols que t’apareguin al teu propi bloc. Registrar-se és fàcil, crees el nom del teu bloc i la contrasenya i ja està. Un cop dins del bloc afegeixes les URL que vols. No ofereixen la possibilitat de canviar l’idioma, és en anglès.

Els dubtes queden resolt en un apartat de les preguntes més freqüents. Realment és molt senzill. El problema deu ser quan vols llegir les novetats d’un mateix tema, ja que apareixen tots els continguts barrejats. Però ja accedeixes directament a les noticies. Te’n mostren un fragment amb la possibilitat d’accedir al text sencer.

El de Google Reader; també és bastant simple i personalitzat. Al ser un recurs de google la forma de registrar-te és la mateixa que el gmail o el picassa. Un cop registrat pots accedir a tots els serveis que ofereixen. Tens la possibilitat de canviar l’idioma de l’interficie. Una vegada estem dins el recurs hi ha diferents apartats: destacats, favorits, afegir subscripcio i recomanacions. Ets tu mateix qui afegeix les URL, però et permenten de fer-hi una selecció per destacats o bé favorits. Ells mateixos t’ofereixen unes recomanacions; la possibilitat d’accedir a uns blocs contrets (ex. gencat, noticies…).

És bastant senzill, m’agrada la idea de fer una prèvia selecció per destacats o bé per favorits. També pots compartir les teves seleccions.

Per l’últim deixo el Bloglines; un dels més complerts. Ja no és tant personalitzat sinó que la idea és de compartir. Sembla un buscador de blocs molt obert amb fòrums inclosos. És molt fàcil de registrar-se. Permet canviar l’idioma de la interfie. Si vols et crea un accés directe a la barra de l’ordinador. T’ofereixen els “canals”; els 50 blocs més triats al dia pels usuaris. El “playlist” els recomanats pel mateix bloglines. Pots seleccionar també com vols que t’avisin de les novetats, per email, mòbil… A banda de la teva pròpia selecció personal. Que disposes de dos apartats el bloc i els retalls. Amb possibilitats d’enviar-ho als amics, fer-ho públic o en privat. És un dels agregadors més complerts, pensant en compartir les teves seleccions i també en les que ells t’ofereixen. També resulta una mica complicat a primera vista per les diferents possibilitats que ofereixen.

Personalment, em quedo amb la simplicitat de planetaki. Fas la teva selecció dels blocs  i quan hi accedeixes apareix tota la informació sense haver de remenar massa botons, encara que els continguts surtin barrejats són els que realment a mi m’interessen.

Text i imatge: millor junts

Una imatge val més que mil paraules; diu la dita popular, però en un entorn interactiu les paraules també valen, sobretot si ets tu mateix que les ha posat (etiquetes o tags) l’autora del video Mari Carmen Marcos, proposa en la seva xerrada que és millor la convinació de text i imatge.

Com ens diu en la seva intervenció la informació s’ha presentat de diferent formes al llarg de la història de la humanitat. La idea de comunicació entre els éssers humans és ancestral. Actualment, com a exemple, fa esment dels mapes meteorològics; arreu del món se’n fan. Si en veus un que sigui d’una cultura diferent a la teva i que no entenguis la seva llengua no hi tens cap problema per interpretar-lo, amb els símbols que utilitzen, fàcilment pots saber si l’endemà farà sol o plourà.

També ens mostra una tendència que hi ha actualment a internet i que consisteix en  integrar diferents recursos alhora en un. En anglès aquests es diuen mushup. El resultat és una forma diferent de mostrar la informació a l’usuari. El que també es busca és una forma més fàcil i simple de recuperar la informació.
Alguns d’aquests recursos són els mapes que inclouen fotografies o textos com a Chicago crime o bé a panoramio

Uns altres són els que fan cerques relacionades  (llibres, música o pel·lícules) en diferents recursos com el thouchgrap (cerca informació a wikipèdia o yahoo) o el grokker (cerca a amazon).
Uns altres, també, fan cerques fascetades; donen informació d’altres punts d’accés relacionats amb el terme proposat, sinònims inclosos. Aquests recursos són: vivísimo i kartoo.
Hi ha els que utilitzen llenguatges controlats; perquè el resultat sigui el més òptim possible, sens dubte és dona en el sector més comercial de la xarxa.  Uns dels que ens proposa l’autora és gettyimages o bé thefind.

Ens deixa en un punt i a part les noves propostes innovadores de la web 2.0 que permet a l’usuari posar ell mateix les etiquetes per tal de reconèixer o relacionar més fàcilment la informació. Uns d’aquests recursos són flickr (bloc fotogràfic) o bé de del.icio.us. (permet guardar les adreces web o bloc en un servidor). És una forma d’associar paraules a imatges o a enllaços a gust de l’usuari. Aquest utilitza un llenguatge natural, cadascú ho fa amb la llengua que vol, és indiferent posar-ho en singular com en plural. El resultat és un gran núvol de tags que a primer cop de vista resulta caòtic.

És a partir d’aquí que proposa fer un experiment als estudiants. Ella proposa10 imatges i   vol és que assignin de 4 a 10 etiquetes per cada imatge segons les emocions o sensacions que els produeixin. A partir d’aquí fa un estudi estadístic tant per nacionalitats, com per llengües, nivell cultural, nivell socioeconòmic. D’aquesta forma espera poder establir relacions entre les diferents etiquetes.

Entre fotolog i flickr

Fotolog és un bloc, de forma gratuïta, que ofereix la possibilitat de penjar-hi fotografies, una diària, i escriure el text que desitgis. Aquest recurs, actualment, té molts adeptes entre els adolescents. És com una petita exposició de fotos, on s’hi acompanya un text, més o menys informal com si fos una mena de diari personal per comunicar-se amb els amics. Els diferents fotologs estan agrupats per diferents categories.
A banda de ser un  bloc de fotografies ofereix diferents possibilitats;

1. Hi ha un directori  que s’anomena membres a prop teu amb llistes de països agrupades en els respectius  continents.
2. El fotohunt; cada dia proposen un tema i s’han de penjar fotografies sobre el tema triat, es fan votacions i guanya la més votada. Sembla divertit, pots jugar amb les teves pròpies fotos sempre i quant les imatges compleixin els requisits del tema del dia.
3. Permet enviar les teves fotografies en forma de postal a qualsevol lloc del món. Per aquest servei s’ha de pagar i la tarifa varia segons al país que s’envia la postal.
4. Si vols pots imprimir les teves fotografies en paquets de cent mida minipostal o bé en forma d’enganxina o adhesiu.
5. També ofereixen, venen,  una àmplia gama de productes amb el logotip de fotolog, com: samarretes, gorres, etc.
6. Servei de messenger privat entre els membres de fotolog.
7. Un altre dels espais diferenciats que disposa és la dels fotolog.mundo. Pots penjar els teus anuncis i ells els classifiquen per temes i per llocs geogràfics.

Flickr és un espai per penjar-hi fotografies, de forma gratuïta, a les quals pots posar-hi posant diferents etiquetes. No permet escriure de forma lliure sinó fent comentaris de les imatge. Es podria dir que és per fer galeries de fotografies, agrupant-les al teu gust. Per donar-les a conèixer entre els membres de flickr. Igual que el fotolog permet altres possibilitats com;

1. Editar les fotografies en suport paper.
2. Crear grups de contactes entre els seus membres.
3. Consultar les etiquetes més utilitzades entre els usuaris.
4. L’apartat del buscador de càmeres. Hi ha les càmeres més habituals que s’han utilitzat per a fer les fotografies. Permet veure realment la qualitat de la fotografia/càmera de fotos.
5.  Pots col·locar les teves fotografies en un mapa del món.
6.  Hi ha un altre apartat amb les últimes fotos que han arribat a flickr.
7.  No podia faltar un propi bloc de flick

Vistes les avantatges hem quedaria amb el flickr, trobo més interessant poder fer una bona galeria de fotos i compartir-les, encara que no permet introduir text directament. Si que permet introduir un comentari a banda de les diferents etiquetes que pots assignar a cada fotografia.

Decoració

La primavera

El bloc o el blog

Un bloc és una eina de difusió d’informació i alhora una eina de millora, gràcies a la possibilitat que dóna per afegir comentaris als articles o arxius ja publicats. Una de les altres característiques d’aquest recurs és la possibilitat d’afegir diferents etiquetes als escrits amb la finalitat de recuperar-los més fàcilment. Les etiquetes hom les tria al seu gust. Al ser una eina de difusió tant pot ser utilitzada personalment com per qualsevol institució, pública o privada. La seva nova creació i el seu ús és molt fàcil, el manteniment és quasi nul. Per crear-ne un de nou només cal seguir les instruccions del servidor, en aquest cas wordpress.com, posant un nom i una contrasenya. L’únic requisit que demanen és tenir una adreça electrònica. Un bloc obre moltes possibilitats de comunicació noves en tots els camps, la fàcil interactuació el fa una eina amb bones perspectives de futur. La possibilitat que ofereix aquest recurs amb les etiquetes pot suposar una autèntica revolució en el camp de la informació i la documentació. Aquesta ciència gestiona la informació per recuperar-la fàcilment i ràpidament. Els usuaris són els que han de tenir fàcil l’accés a aquesta informació. què passaria si ells mateixos assignessin etiquetes a aquesta informació per tal de recuperar-la més fàcilment? Els seria més fàcil recuperar-la o no? Actualment disposem d’eines com els thesaurus, llistes d’encapçalament de matèria o control d’autoritats, entre altres, per tal de facilitar la recuperació de la informació i evitar cerques buides en els catàlegs. Però, què passa quan un usuari no sap ven bé quina es paraula exacta amb que s’ha entrat un document? Realment recupera la informació que vol?